28.7.05

Reflexiones, a vuela pluma

Uno. El alcalde que llora en la foto con Zp. El alcalde que llora en televisión sobre el hombro de ZP...
El alcalde que estaba de vacaciones en Brujas mientras su pueblo ardía y sólo se preocupó de volver, a toda prisa, porque le dijeron que el Presidente iba a ir a verlo y necesitaba que no le gritaran demasiado...

Dos, en Guecho, los vascohablantes llevarán una insignia que los identifique como tales. El Ayuntamiento aún no asegurado que los que no lleven dicha insignia deberán ceder el paso en la acera a los que la lleven, o que no podrán ser atendidos en los servicios públicos. Pero todo se andará. Decía Lodares en el libro que comenté de Patria y Lengua: decir que el eusquera es la lengua propia del País Vasco es tan absurdo como decir que el castellano es la lengua propia de San Francisco o de Los Ángeles.

Tres. En el proyecto de Estatuto de Cataluña lo difícil es encontrar algún precepto que cumpla con los principios básicos de, por ejemplo, el modelo federal alemán, que según Inmaculada De La Fuente Cabero son estabilidad y equilibrio competencial, lealtad federal, homogeneidad, vigilancia federal y coerción federal. Lo que se está haciendo es una Constitución (218 artículos de proyecto de Estatuto, frente a los 57 del actual), disparatada por otro lado, con menciones a los derechos medioamentales, del consumidor, de las personas mayores, de las mujeres... La idea, tan querida de la izquierda, de fragmentar la ciudadana en colectivos, para negar al individuo.
En fin, aquí van algunos ejemplos de lealtad política en grado sumo:
  • Article 1. La nació catalana
    1. Catalunya és una nació.
  • Article 2. La Generalitat
  • 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen l’Estatut i la Constitució.
  • Article 5. Els drets històrics
    L’autogovern de Catalunya es fonamenta en els drets històrics del poble català, que aquest Estatut incorpora i actualitza.
  • Article 9. La llengua pròpia i les llengües oficials
    1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de totes les administracions públiques a Catalunya i dels mitjans de comunicació públics, i també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
  • Article 52. Memòria històrica

    1. La Generalitat i els altres poders públics de Catalunya han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita per les llibertats democràtiques i els drets nacionals i socials. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya.
  • 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de tolerància, de dignitat dels valors democràtics, de rebuig dels totalitarismes i de reconeixement de totes aquelles persones que han patit persecució a causa de llurs opcions ideològiques
En el oeste aún. Todo ha ido razonablemente bien

No hay comentarios: